dimecres, de novembre 22, 2006

un regal inesperat

Anava a fer un altre post però l'arribada d'aquest regal inesperat (un cistell quasi ple de cama-grocs que el pare m'ha portat aquesta tarda, moltes gràcies!) m'ha fet canviar de tema.... perquè la història sembla simple, però porta cua.......
Resulta que aquest diumenge fent el nostre habitual "vermutillo", la meva germana i la Màrcia comencen a explicar que respectius pares havien anat al bolet i que el cistell de l'Agnès li donarien al Maiol.... QUE!!!!! i nosaltres què????, la Màrcia diu que a ella l'hi han dit que "a ella ja li anirà a buscar el Quim" per associació ja suposo doncs que a mi me'ls ha de portar el Pep (la Mi que s'espavili...) i ja en aquest punt arribem a la conclusió que de grans volem ser com el Maiol (que no sé com s'ho fa sempre "arramba" alguna cosa... que uns bolets, que un "tuper" ple de mandonguilles...)
Però la cosa no acaba així, a casa quan (mortes d'enveja, ho reconec) ens queixem la resposta és "pobre Maiolet, és que ell volia venir i no va poder.... a més l'hi agrada tant cuinar...." I NOSALTRES, QUE POTSER NO CUINEM????
Bé, la conclusió de tot aixó i demostrat queda a la fotografia és que "qui no plora no mama", l'altra és que avui pensava fer bledes, però amb aquest "bé de Déu" he canviat de parer i avui sopem cama-grocs amb patatetes. Posted by Picasa

7 comentaris:

Maiol ha dit...

je je je

ahir vaig fer cama-grocs amb patates... mmmmmmm.... aquell puntet de picant... aquell aroma de bosc... farígola, romaní... un priorat punyent per acompanyar... erem sis... vam brindar a la salut dels boletaires... i vam tenir un emocionat record pels que s'ho van perdre.... o sigui... vosaltres... je je je

per cert, fa temps que no faig unes tallarines amb trompetes de la mort... gràcies per avançat

KidNova ha dit...

Sou uns farts sempre pensant en menjar...per cert quí em convida a sopar cama-grocs? Algun voluntari, s'accepten propostes.
Em sembla que jo SI soparé bledes, sigh...

McTutacara ha dit...

Tens raó Estela, el Maiol sempre “arramba amb alguna cosa”, si no pregunteu al Magí qui es va menjar les seves galetes a Ulldemolins!!

etaca ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
etaca ha dit...

Jo em vaig deixar les herbetes i mira que hi vaig pensar... però l'agnès no m'ho va indicar
Que no hi haviem d'anar a buscar-ne de bolets? així podriem fer un soparillo amb diferents receptes... avui m'han explicat una de truita amb patata, moniato i cama-groc que un dia provaré

Anònim ha dit...

Nois,m'està entrant una gana!
Jo m'apunto al que sigui,inclús a les teves bledes Alan. Com a víctima d'aquesta marginació boletaire,reclamo almenys poder tastar els que us regalen.Com a alternativa continuarem amb el be(tot i que ja en queda poc).

Anònim ha dit...

La del comentari anterior sóc jo, la màrcia, m'he oblidat de signar.