xai, corder o anyell

Ahir vam menjar-nos el corder que el Quim ens va portar de Zaragoza, corder segons ell que sols havia menjat herba... herba???? quin tipus "d'herba"??? perquè, a Zaragoza ja en tenen d'això?? jo quan hi vaig anar amb els diables no en vaig veure enlloc perquè tot era un pedruscam...
El vam acompanyar d'escalivada (umm...), patates al caliu (ummmm... ) i allioli (uuuummmmmm... ) o tot barrejat. La combinació "explosiva" per estómacs delicats (com el meu) va començar a afectar part de la comensalia cap allà a la tarda/vespre (perquè la festa ens va durar gairebé 8 hores) i per acabar-ho d'arrodonir les trufes de la Laura i unes quantes avellanes.
Llargues converses i bromes, converses per planificar més sopars (mentres encara estem "endrapant"... què hi farem........ens agrada menjar)
Els estrangers ens diuen que estem masses hores entaulats, però què millor que anar xerrant i menjant amb bons amics i més ahir que encara vam poder estar fins les 7 a l'aire lliure i sense patir fred...? jo no ho canvio per res. 

Desperta ferro!!!

He decidit declarar la guerra al "villano" que entrat al meu terrat i ha agafat el ciclàmen de la boda del pansa i l'ALFABREGA!!!! això sí que fa mal....
Ja sé que acabar al "pap" de la família-amistats-taques no és una gran fi, perquè deixem-nos de punyetes la planteta hauria anat a parar a una salsa de PESTO que es fa amb pinyons i parmesà i que es pot guardar temps a la nevera, però ara vés a saber si no és ja dins una paperera.
Com a bona heroïna (hi canviant el taranna habitual) hem anat a fer la denúncia a l'ajuntament i ara estic preparant l'armament per un atac sorpresa. Que la força m'acompanyi... 

3 a 1

L'any passat em va agafar una certa afició (d'alló més extranya en una heroïna galàctica com jo) a mirar partits de futbol....(del barça, que per començar ja n'hi havia prou). L'esmentada dèria va deixar perplex a familiars, amics i d'altres, fins arribar al punt que el meu pare em trucava expressament i amb "maldad i alevosia" a les tantes de la nit per saber els resultats dels partits. Creia, amb aquest interval estiuenc, que aquesta taca (mai més ben dit...) en el meu historial ja s'havia dissipat, doncs NO! Aquesta tarda al sortir de l'aula m'han aturat uns alumnes de 3r i he fet una porra pel partit Barça-Madrid del dissabte, i és que no sé dir que no. 

"lectra"

em dóna la gana de dir QUE ENCARA ESTEM AL CUL DEL MÓN perquè cauen 4 llamps i ens quedem a les fosques, per no parlar de les pujades i baixades de tensió, que tot plegat fa que se'ns "casquin" tots els aparells elèctrics i ningú (jo inclosa) va a queixar-se al nostre estimat ajuntament 

eliche

AAAAAAAAAAHHHHHH!!!!!!!!!
Ara que soc a casa deixeu-me cridar, i és que avui he visitat el planeta Endor i he comprovat que el seus indígenes a més de no saber escriure, ni lleigir (com deia la nostra companya Mitu) tampoc saben copiar:
"la linia és un punt amb mobiment
expecivitat deles linies
les linies horenzontals - ecilivri
les berticals - alabació
les ablicules -moviment"
segur que ells han vist això però jo us asseguro que no ho he escrit... sort que ja vaig a classes amb el mestre Yoda de concentració "no passa res, relaxa't.... no ho has vist, tot ha estat una al.lucinació..."
Una altra teràpia que segueixo és cuinar (que va bé per no pensar) i com que avui ve el Pep'enri a dinar (que ja ho deia a 1000 que avui som divendres) ens hem fet aquestes eliche alla crema di cavolfiore e panceta que vé a ser pasta amb coliflor i bacó (perquè posar hèlix m'ha semblat una mica "cursi" i a més he fet un reciclatge de tres paquets de pasta i com es pot veure hi ha una mica de barreja) que he tret d'un bloc de cuina italiana on hi ha moltes receptes de pasta i rissotto http://zuccheriera.blogspot.com/

el plaer de les coses petites (I)

Hi ha un llibre de Philippe Delerm que es diu El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs que em va agradar molt i que parla d'això, de petits plaers que diàriament quasi ens passen desapercebuts.
A mi m'agrada (després d'haver fet uns 10 minuts de migdiada) aixecar-me i preparar un te amb tot el ritual que comporta, calentar l'aigua (amb un cassó, que el microones ja és diferent) posar el te a la boleta i abocar l'aigua fumejant per esperar el temps indicat (el verd 2 minuts que és molt delicat) i si el puc acompanyar d'una galeta (si és de xocolata millor!) la felicitat és completa 

Animalons

Ahir vam anar de convit, i et pots trobar al davant amb un plat deliciós però enigmàtic d'aquestes bestioles que anomenem "marisc". I llavors és quan comença l'epopeia:
1. amb veu interrogatòria jo proposo "podriem menjar-ho amb els dits..." i tothom contesta sí, però ens posem a menjar i tothom agafa forquilla i gavinet, NO HAVIEM QUEDAT AIXÍ!
2. els ganivets són d'aquests de peix (qui se'ls devia inventar..?) que per un peix molt bé, però aixó és dur i fibrós i per tant ja els podríem llençar perquè no serveixen de res
3. hi han tants "bitxitos" al plat que quan talles per una banda els altres et salten per l'altra, talment com en el Titànic
3. ja cansada (i altres si afegeixen) començo a obrir-ho amb les mans (que si et posen tovalloletes "humedas"serà per algo..) amb les conseqüents super esquitxades que fan els animalons quan els hi arranques el cap
4. el panorama és fantàstic, un que clava el ganivet (intentant no mossegar-se la llengua) l'altre que amb el tovalló ja es treu la taca, una que es posa a jugar amb l'animalet com si fos una "barbie", però al final tots complim heroicament (les ferides de guerra ja les trobarem demà) i el plat ens queda així (que lluent no el podem deixar perquè la closca s'ha de posar en algun lloc) 

Demà anem de boda, i com és habitual en aquestes ocasions hem hagut de passar per l'experiència traumàtica de comprar les sabates.
I quan ja estàs decidida, va i la botiguera t'etziba, "aquestes les portava iguals la Virginia Woolf", potser es va equivocar o no sabia ni de qui parlava, però la Woolf es va tirar al riu amb les butxaques plenes de pedres.... i tu penses "si li compraré igual (que estic desesperada), però calli que està "fotent la pota" 

ho reconec, soc addicta als cactus... hi ha qui es compra roba, CD o joies, jo (no em fa vergonya dir-ho) de tant en tant entro al garden del darrera de la feina i em compro un parell (com més extranys millor) de l'esmentada planteta. Ja sé que segurament a l'hivern algun se'm gelarà, per no esmentar els cargols (que també se'ls mengen!) o el "gitanillo" que algun dia entra al terrat a veure "si pilla alguna flor", tot hi així avui no me n'he pogut estar i he comprat aquests tres. Que "xulos" eh! 

I és que l'imperi és extens i a vegades te'l trobes a qualsevol racó...
Resulta que he preguntat avui als meus "pupil.los" què preferien dibuixar el que veien o el que imaginaven (la pregunta sembla fàcil... doncs NO!) perquè algunes de les respostes han estat:
- dibuixar i copira
- impirtat
- envintar
- quan ne lo envento
- lo que beix
¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿¿????????????
Necessito amb urgència
1. algun curset adelantat d'argot estudiantil (imagina que els hi fas més preguntes el mal de cap que et pot arribar a venir)
2. algun xip tipus Farscape que em permeti entendre que coi diuen sense haver de trencar-me el cervell
3. o potser algun diccionari per a "carroces" inadaptats
I és que anem molt malament i segurament l'únic que puc fer és PENDRE'M UNA ASPIRINA