Com que la meva "sorella" ens va dir que en l'anterior post sobre els petits plaers TOTS els comentaristes només haviem mencionat plaers culinaris avui en farem un altre i proposo que els demés també facin l'esforç de no pensar en menjar...Aprofitant també que hem canviat de més i em toca girar la fulla del calendari de Gustav Klimt que em va portar el meu "cosinet" Valeri d'Alemania.....un petit plaer és un petó o una abraçada inesperada, de cop i sense demanar-la d'algú que apreciïs
7 comentaris:
Un petit/GRAN plaer és : DORMIR... i molt! :-) (és que si em treus l'opció de les coses que estan relacionanes amb el menjar la llista s'escurça molt...)
Jo diria que no hi ha petits plaers.Els plaers plauen i punt. Seria una qëstió més de qualitat que no pas de cantitat.
LLavors veiem que en tenim un bon grapat:Anar a comprar pa a cal Colon i veure com una lituana maca et despatxa en català(ai si ho llegeix el Drunx);un primer café expresso al "bart";mantenir alerta el sentit de perill dels gats del nostre poble... Viure a Alforja pot ser tot un plaer.
Anel.
En l’estudi de l’estrès, lo primer que es va investigar era la influència que tenien els grans “desastres” personals en l’aparició de malalties, però, el que s’ha descobert és que són els “petits” problemes de cada dia els pitjors aliats de l’estrès. En els estudis de la felicitat, ha passat una cosa semblant, els grans fets, com que et toqui la loteria, a la llarga no et fan més feliç, si no estar be cada dia, gaudint dels anomenats “petits plaers”, que com diu l’Anel no són petits, si no que són verdaders plaers!!
Els que investiguen el comportament des de l’òptica dels condicionaments (en diuen aprenentatge), utilitzen com a poderosos reforçadors del comportament, entre d’altres, l’aliment i el sexe. En humans es poden utilitzar d’altres reforçadors, anomenats socials, que també són poderosos, però, jo diria que, com el menjar i el sexe no hi ha quasi cap, ja que la seva naturalesa està relacionada molt profundament amb la nostra, sobretot per lo que de supervivència personal i de l’especia tenen, respectivament.
Un gran plaer: Claver-se la trilogia original del STWRS de cop!!!
Un dels petits plaers són les reunions clandestines a altes hores de la vesprada. Reunions contra les evidències. Perquè les evidències són tant poc evidents com el sentit comú tant poc comú. Qui sap!!
També és un plaer veure que encara hi ha sang que corre per les venes i, que independentment de l'edat, encara hi ha esperança per canviar el món, el nostre petit món, el nostre entorn ... almenys intentar-ho.
És un petit plaer però, encara ho és més perquè el comparteixes.
Ratetes
Doncs teniu tots coma molta raó! per mi un 'petit plaer' és, com diu la Mi, dormir fins que el cos digui prou, fer un talladet al Flanx i a MUC, algún dia diumenge grisós i plujós, anar a menjar 'Kaffee und Kuchen', és a dir, cafeló i trosset de pastisset!
Un gran plaer: un nou post!
Publica un comentari a l'entrada