
El vam acompanyar d'escalivada (umm...), patates al caliu (ummmm... ) i allioli (uuuummmmmm... ) o tot barrejat. La combinació "explosiva" per estómacs delicats (com el meu) va començar a afectar part de la comensalia cap allà a la tarda/vespre (perquè la festa ens va durar gairebé 8 hores) i per acabar-ho d'arrodonir les trufes de la Laura i unes quantes avellanes.
Llargues converses i bromes, converses per planificar més sopars (mentres encara estem "endrapant"... què hi farem........ens agrada menjar)
Els estrangers ens diuen que estem masses hores entaulats, però què millor que anar xerrant i menjant amb bons amics i més ahir que encara vam poder estar fins les 7 a l'aire lliure i sense patir fred...? jo no ho canvio per res.

3 comentaris:
Les herbes en que havien alimentat l’animaló provenien del veí de pis del Quim, del pis d’Alforja... (eh!!)
Ja estàs segura que el malestar de després no era degut al corder de laboratori i tub d'assaig del Quim?
Tal vegada vau servir de conillets d'indies. Que vau observar si en menjava? Que potser us brillava el nas?...Diuen que cap a Zaragoza, que no significa que la vostra amiga "Sara disfruti" je,je,l'ambient està bastant radioactivat...
Anel.
Sara Goza = Zaragoza!!!
Festival del humor...quina tristor quasi que hem poso a plorar...ai!!
Per cert si que en va menjar però podira ser que estés inmunitzat a base de pendre'n petites dosis com l'Anel amb el Vim.
Au!
Publica un comentari a l'entrada