Ahir vam anar de convit, i et pots trobar al davant amb un plat deliciós però enigmàtic d'aquestes bestioles que anomenem "marisc". I llavors és quan comença l'epopeia:1. amb veu interrogatòria jo proposo "podriem menjar-ho amb els dits..." i tothom contesta sí, però ens posem a menjar i tothom agafa forquilla i gavinet, NO HAVIEM QUEDAT AIXÍ!
2. els ganivets són d'aquests de peix (qui se'ls devia inventar..?) que per un peix molt bé, però aixó és dur i fibrós i per tant ja els podríem llençar perquè no serveixen de res
3. hi han tants "bitxitos" al plat que quan talles per una banda els altres et salten per l'altra, talment com en el Titànic
3. ja cansada (i altres si afegeixen) començo a obrir-ho amb les mans (que si et posen tovalloletes "humedas"serà per algo..) amb les conseqüents super esquitxades que fan els animalons quan els hi arranques el cap
4. el panorama és fantàstic, un que clava el ganivet (intentant no mossegar-se la llengua) l'altre que amb el tovalló ja es treu la taca, una que es posa a jugar amb l'animalet com si fos una "barbie", però al final tots complim heroicament (les ferides de guerra ja les trobarem demà) i el plat ens queda així (que lluent no el podem deixar perquè la closca s'ha de posar en algun lloc)
8 comentaris:
Que tu deixis el plat net no és cap novetat, el que si ho seria és que el Pep el deixés lluent i hi suqués pa com al conill del aleixar!!
Doncs ho va fer(el plat és el seu), i va ser dels pocs que no va fer servir els dits... com que amb l'ajuntament van de tant en tant a menjar peix té una experiència que fins i tot jo em vaig quedar parada
Ui, que finolis no? Aquesta gent de Reus ja se sap, burgesia...
Sempre hi ha el mètode fàcil i alhora més nutritiu: Un es pot menjar les pells i closques també.
Talment com el Santi. No que les paquem? Doncs, apa, també se les fotem, que si no no toca enlloc.
Anel.
no costa tant pelar unes gambes amb els ganivet i la forquilla. I no cal que el ganivet talli...
jo no he suprimit cap comentari.. els entesos que passa?
L'he suprimit jo, que l'havia fet dues vegades... i per dir lo mateix...
Publica un comentari a l'entrada