Anava a fer un altre post però l'arribada d'aquest regal inesperat (un cistell quasi ple de cama-grocs que el pare m'ha portat aquesta tarda, moltes gràcies!) m'ha fet canviar de tema.... perquè la història sembla simple, però porta cua.......Resulta que aquest diumenge fent el nostre habitual "vermutillo", la meva germana i la Màrcia comencen a explicar que respectius pares havien anat al bolet i que el cistell de l'Agnès li donarien al Maiol.... QUE!!!!! i nosaltres què????, la Màrcia diu que a ella l'hi han dit que "a ella ja li anirà a buscar el Quim" per associació ja suposo doncs que a mi me'ls ha de portar el Pep (la Mi que s'espavili...) i ja en aquest punt arribem a la conclusió que de grans volem ser com el Maiol (que no sé com s'ho fa sempre "arramba" alguna cosa... que uns bolets, que un "tuper" ple de mandonguilles...)
Però la cosa no acaba així, a casa quan (mortes d'enveja, ho reconec) ens queixem la resposta és "pobre Maiolet, és que ell volia venir i no va poder.... a més l'hi agrada tant cuinar...." I NOSALTRES, QUE POTSER NO CUINEM????
Bé, la conclusió de tot aixó i demostrat queda a la fotografia és que "qui no plora no mama", l'altra és que avui pensava fer bledes, però amb aquest "bé de Déu" he canviat de parer i avui sopem cama-grocs amb patatetes.
